Vaig arribar a El Salvador a finals d’agost de 2002. Tenia 2 mesos per endavant per a realitzar aquest reportatge amb l’objectiu principal de copsar la situació de la dona i de les seves necessitats bàsiques. La intenció era la de mostrar la seva realitat. Pretenia una mirada propera que m’obligués a entrar, a accedir al seu espai, a conèixer la realitat de cadascuna d’elles. No volia copsar un retrat anònim ni llunyà, volia que “l’escenari” que les envolta parles d’elles, de seu dia a dia, de la situació en que es troben.
Al Salvador predominen les dones pobres, entenent com a pobresa la situació que impedeix als individus satisfer unes necessitats bàsiques i participar plenament en la vida social (integració social, participació política i accés a les oportunitats).
Tot i que durant la guerra no va ser el moment de qüestionar les relacions desiguals entre el homes i les dones, les seves demandes derivades d’aquesta desigualtat han estat ben importants en els projectes de transformació social. El “gremi” de dones va resultar una acumulació de forces per les organitzacions polític-militars en l’estratègia revolucionària.
Les diverses associacions que es van crear en els anys 80 van centrar les seves activitats en organitzar a les dones per a recolzar logísticament a l’exèrcit guerriller. Alhora, també es van coordinar amb d’altres grups de dones de la regió i van formar l’Assemblea de Dones Centreamericanes per la Pau, amb l’objectiu de pressionar als respectius governs per a la recerca de solucions polítiques als conflictes armats.
Les dones van ser totalment excloses en els Acords de Pau (tot i la seva presència en les comissions negociadores), les que van col·laborar amb l’FMLN no van rebre cap ajuda per a la seva supervivència.
L’execució del Programa de Transferència de Terres va excloure les dones, en molts casos, després d’haver ocupat i treballat la terra, per a donar de menjar a la guerrilla. Moltes de les que van participar en la guerrilla urbana no van poder accedir a beques, cursos d’oficis tradicionals o crèdits per a formar microempreses en el sector informal. Les dones desmobilitzades, les ex-combatents, tampoc van poder accedir als programes de reinserció. Moltes d’elles, amb fills, eren caps de família quan va finalitzar la guerra.
Després de 10 anys d’una cruenta guerra civil, “guerra d’extermini” per part de l’exèrcit, els esquadrons de la mort i amb el suport dels Estats Units, un cop signats els acords de pau al 1992, les dones comencen a organitzar-se i creen la Plataforma de les Dones Salvadorenques.
El moviment de dones va crear l’espai Mujeres-94, amb la pretensió de “fer escoltar la veu de les dones en el procés electoral” i elaborar una plataforma on incloure les demandes i reivindicacions femenines per incorporar-les al programa del futur govern. El 1995 es va realitzar la IV Conferència Mundial de la Dona a Beijing, que va tenir com a resultat l’establiment de compromisos per a la dona en diferents àmbits definits com a prioritaris. Des de llavors, diferents associacions de dones de El Salvador es coordinen per aconseguir el compliment dels compromisos .
Les demandes de les dones són: aturar el maltractament, l’incest, la violació i el fustigatge sexual; terra, crèdits i assistència; habitatges dignes i de propietat; capacitació laboral, més llocs de treballs i igualtat de salaris; igualtat d’oportunitats per a les nenes a les escoles; educació sexual integral i sense prejudicis; maternitat lliure i voluntària; paternitat responsable, augment de les quotes alimentàries; respecte pel medi ambient i millor qualitat de vida; polítiques de desenvolupament que cobreixin les seves necessitats; lleis no discriminatòries; i el 50% dels llocs de poder.
La concentració de riquesa en mans de l’oligarquia terratinent, els empresaris i els banquers, i la pobresa de la majoria, fa que augmenti la delinqüència i la violència. Segons l’informe de Desenvolupament Humà l’any 2001, l’índex de pobresa ubica a El Salvador en el lloc 39 entre els 85 en vies de desenvolupament.
Tot i que actualment la situació política, econòmica i social millora i que el país viu un procés de transformació encaminat cap a la democràcia, encara s’assenyalen violacions als drets individuals i cívics per part de la política i de la justícia. La dolarització de l’economia i la forta privatització ha provocat desigualtats econòmiques entres les àrees rurals i les urbanes, desigualtats d’oportunitats entre les dones i els homes amb ingressos ben dispars i unes condicions deplorables de treball.
L’aigua, on la poca capacitat de regular i emmagatzemar i la pèrdua de qualitat tant d’aigües superficials com les subterrànies, repercuteix en la salut i en el medi ambient; l’habitatge, amb un gran dèficit i sobretot després dels terratrèmols de 2001, que fa que la població visqui en condicions molt precàries; i la salut, en procés de privatització, que genera una forta exclusió de la població, són encara factors en els quals s’hi ha de treballar fermament i és on les ONG, coordinades amb les organitzacions locals més esforç hi dediquen, intentant respondre als alts nivells de vulnerabilitat i de risc en els que viu la població salvadorenca mancada de recursos.
Tècnica: Pel·lícula Agfa Scala 200
No hay comentarios:
Publicar un comentario